Comissaria temàtica: Pilar Vélez

Vídeo: Una experiència en el camí de l'accessibilitat, noves claus de lectura interpretativa (ONCE-FESOCA).

 

Vols #estampar amb #fusta?

 

ESCULTURES IMPRESES.

 

Algunes vegades un arbre pot dir-te més del que es pot llegir en un llibre. Carl Jung

 

A partir d’un material tan proper i elemental com la fusta, algú fou capaç, mitjançant una eina de tall, de buidar-ne un bloc més o menys polit i d’estampar la imatge que en restava a la superfície, i va néixer, d’aquesta manera, la producció d’imatges seriades.

 

El determinant, naturalment, no era la fusta, ni tan sols l’acció de tallar-la, sinó el fet d’adonar-se de què comportava l’ús d’aquella matriu si s’estampava. I, encara més enllà, el fet de poder ser capaços de tallar un dibuix preveient com quedaria estampat a la inversa de com s’havia plasmat. Perquè el resultat del procediment del gravat no és mai immediat. Necessita l’estampació i comporta un factor sorpresa. Tècnica i estètica es complementen, es juxtaposen.

 

Durant segles, la impremta i la xilografia plegades, o la tipografia i la xilografia, per dir-ho amb precisió, permeteren la producció de molta obra impresa, alguna de refinada, però la majoria de caràcter popular: fulls volanders de tota mena, jocs de l’oca, auques del sol i la lluna, estampes de devoció... que s’escamparen arreu d’Europa.