Comissari temàtic: Alex Mitxelena Etxeberria

Vídeo: Una experiència en el camí de l'accessibilitat, noves claus de lectura interpretativa (ONCE-FESOCA).

 

Vols ser un #explorador del món?

 

PARLAR AMB LA NATURA

 

Cada matí, en despertar, tenim vint-i-quatre noves hores de vida. Quin regal tan preciós! Thích Nhât Hanh

 

L’entorn natural sempre ha estat entès com una font extraordinària de recursos.

La tecnologia preindustrial no permetia una extracció tan intensa i agressiva com la que s’ha fet els últims dos segles; per això l’explotació d’aquest medi natural era més sostenible.

 

La vida al camp estava estretament lligada a les estacions de l’any, les quals marcaven el calendari. Aquesta relació provocava que molts oficis fossin estacionals, ja que depenien dels cicles del cultiu de vegetals, del creixement del bestiar o de la presència d’espècies per a la pesca, caça o recol·lecció.

 

A més de conrear aliments, també es cultivaven i recol·lectaven vegetals per obtenir medicaments i fibres naturals utilitzades en la fabricació i el tint de fils, teles i cordes. Els boscos proveïen la fusta necessària per construir cases, mobles i utensilis, així com per fabricar mitjans de transport —com les carretes i els vaixells— i obtenir llenya com a combustible i font d’energia per als habitatges i les activitats productives.

 

La ramaderia, la caça i la pesca subministraven els aliments i altres productes derivats per al consum, com els làctics, les pells per als assaonadors i altres matèries primeres.

Finalment, una altra font de recursos important eren les mines i pedreres, que permetien l’obtenció de minerals per a la drogueria i joieria, així com les pedres i els carreus per a la construcció.